L’entrenador denier Pedro Noguera porta ja un any treballant en la Federació de Futbol Xina de Tianjin a la qual va arribar al febrer de l’any passat. Impartix metodologia entre els entrenadors de la federació i a més porta la selecció Sub 12. Està feliç i la seua experiència és molt positiva i enriquidora. Va arribar amb “una maleta” carregada de somnis i no es penedix d’haver pres la decisió d’estar a 9.235 quilòmetres de casa.

Pregunta: Fa un any que et vas anar a Tianjin, què tal l’experiència i quina valoració fas?

Resposta: L’experiència és molt bona i la valoració molt positiva i enriquidora per a mi.

Pregunta: Quin és el treball que estàs realitzant en la Federació de Tianjin?

Resposta: Estic com a seleccionador Sub 12 i al mateix temps impartisc metodologia mitjançant visites a clubs de futbol, instituts i escoles, a més de fer cicles de conferències per a entrenadors.

Pregunta: Estar en la Federació de Tianjin què suposa per a tu.

Resposta: És important perquè tens l’oportunitat de veure a molts jugadors i clubs, entrenaments, partits i així anar construint l’equip Sub 12 sobre la base d’eixe anàlisi i eixa exploració. És un privilegi poder treballar des de la federació i més quan ací viuen 15 milions de persones.

Pregunta: Quin és el teu dia a dia?

Resposta: Treballe en les oficines de la federació juntament amb els meus companys dissenyant exercicis i entrenaments. Entrenem dos dies entre setmana de 18 a 20 hores i els caps de setmana, dissabtes i diumenges de 10 a 12, normalment. El dilluns sol ser el meu dia lliure i l’aprofite per a visitar diferents llocs de Tianjin. Al llarg de l’any es fan partits amistosos en la selecció.

Pregunta: Ja has pogut implantar la teua metodologia als entrenadors i com va?

Resposta: A través de les conferències i les visites als clubs intentem implantar la nostra metodologia. És un treball de paciència i temps, sempre des del convenciment i no imposar, explicar el per què de cada cosa. És un treball a mitjà termini i a poc a poc es va veient el progrés.

Pregunta: Estàs impartint conferències, a qui?

Respostes: Les conferències les impartim als entrenadors de la federació i als entrenadors dels clubs. En el cicle de conferències d’octubre vaig realitzar quatre per als entrenadors dels clubs de Tianjin i l’assistència va ser entre 175 la que menys i 286 la que més.

Pregunta: Què has aprés enguany a la Xina?

Resposta: Sempre és un aprenentatge continuat i més en un altre país, sempre veus coses diferents de les que aprendre ja que tenen una cultura diferent de la nostra.

Pregunta: I el xinés?

Resposta: Sí, alguna cosa he aprés sobretot perquè has de transmetre i encara que els traductors fan un treball magnífic, has de transmetre en cada indicació i a cada moment. És important aprendre l’idioma i en això estic treballant també juntament amb millorar el meu anglés.

Pregunta: En ser entrenador de la federació et solen realitzar moltes entrevistes ja t’has acostumat?

Resposta: La veritat és que és un poc nou per a mi estar sempre exposat amb la premsa, però no és important. Estar en la federació i treballar allí té com a conseqüència la cobertura i el seguiment del treball per part dels mitjans de comunicació, però l’important és el treball diari i intentar que els futbolistes de Tianjin milloren cada dia.

Pregunta: El clima a Tiajin és molt diferent del qual tenim a Dénia?

Resposta: Sí, el clima ací és molt diferent. He entrenat a 43º a l’agost i fa unes setmanes a -17º amb una sensació tèrmica de -23º. Però tot és qüestió d’acostumar-se i d’adaptació.

Pregunta: Quin és el tracte que estàs rebent a Tianjin?

Resposta: El tracte és excepcional, tant de professionals com de la gent que li agrada el futbol. Respecten el meu treball i tenen un gran concepte del futbol espanyol i dels entrenadors del nostre país.

Pregunta: Canviar de país, de cultura, en definitiva de forma de vida, ha sigut complicat?

Resposta: És el que et deia abans quan parlàvem del clima, és qüestió d’adaptar-se. Mentalitat oberta, el respecte per la seua cultura i compartir-la amb ells, ser el més educat possible és fonamental. També és cert que hi ha gent que m’ha acollit amb els braços oberts des del minut zero ací, i això és d’agrair perquè han aconseguit que no em considere un estrany.

Pregunta: Supose que hauràs viscut moltes anècdotes, com trobar-te a un càmera de televisió de Pedreguer o que un taxista parara el cotxe per a demanar-te una foto i un autògraf per a la seua dona. Però quina de totes ha sigut la millor?

Resposta: Sí, anècdotes han sigut diverses però si he de quedar-me amb una seria la d’assistir a una boda xinesa. Es va casar el fill del meu assistent i em van convidar a la boda. Vaig anar i va ser tota una experiència pel diferent que és respecte ací.

Pregunta: Què és el que més enyores de Dénia?

Resposta: La gent que vols, encara que hi ha aplicacions i estàs en contacte amb ells, no és el mateix que poder veure’ls cada dia.

Pregunta: Què és el que més t’agrada?

Resposta: M’agrada tot de la Xina, la seua cultura, la seua gastronomia, la gent. Són treballadors, disciplinats i respectuosos almenys en el temps que jo porte ací. És el que et puc dir. A més les instal·lacions de qualsevol club són increïbles, hi ha col·legis i instituts que tenen dos camps de futbol de 105×65 per exemple. La veritat és que no tinc cap però en este primer any ací.

Pregunta: I el que menys t’agrada?

Resposta: El que menys m’agrada i el pitjor és no poder trobar-me amb familiars i amics que han faltat al llarg d’enguany. No poder acomiadar-me d’ells com m’haguera agradat i saber que no els tornaré a veure. És el pitjor quan estàs vivint una experiència tan lluny de casa.